Sant Ponç 2014

Sant Ponç, una de les diades marcades en vermell –perdó en verd– al nostre calendari, un d’aquells dies en què volem liar-la i sortir de plaça ballant la conga. És evident que no ha estat el cas d’aquest Sant Ponç: hem fet castells molt per sota de les expectatives que teníem i encara més per sota dels nostres desitjos.

Últimament estàvem acostumats a viure instal·lats en l’alegria col·lectiva –és una de les sensacions més impressionants que ens aporten els castells. Aquest cop, però, ens toca viure la decepció col·lectiva. Les emocions compartides s’amplifiquen, tant les bones com les dolentes, i el millor és passar-les junts; així que ara, més enllà de la ràbia i la decepció, el que ens farà tirar endavant és fer pinya tots junts i treballar i pencar, perquè el fàcil és ser-hi quan les coses van rodades però la implicació de totes i tots en els moments més complicats és el que demostrarà quin és el nostre caràcter, el que som i el que podem arribar a ser.

L’actuació de vigílies ha estat precedida d’un cercavila pels carrers del poble on vam descarregar fins a cinc pilars de 4, i que va dur-nos fins a la plaça de Can Quitèria. Estrenar una plaça nova a Sant Cugat sempre és motiu d’alegria, i si, a més a més, aquesta és davant el nostre local l’alegria és doble: hi tenim una plaça fantàstica a la qual hem d’ensenyar-li molts castells. Vam obrir-la amb el primer 5de7 de l’any. Sí, pot semblar un castell senzill i sense importància, però el cinc és el castell que sol marcar l’estat d’una coll; fer-lo és sempre d’una importància cabdal. En aquest 5de7, s’hi estrenava gent a tronc, s’hi estrenava canalla i s’hi estrenava gent a la pinya, i això és el que més ens cal per retrobar-nos amb els castells grans.

En segona ronda la torre, un 2de7 que no hem pogut dur a plaça des de la primera actuació i amb el qual ens cal recuperar la confiança i la constància. La torre ha pujat molt tranquil·la fins a dalt, però una forta estrebada que coincidia amb la sortida de la canalla ha obligat a tensar fort tots els pisos per, tot seguit, tornar a una torre calmada i que s’ha pogut descarregar sense patiments.

En tercera ronda, el 4de7, un castell que ens està portant més mals de cap del que voldríem quant al lligat i que –esperem– ens deixa amb les sensacions adequades per poder-lo pujar un pis l’endemà. El castell ha pujat molt bé, molt ferm, i amb una canalla ràpida i decidida. Tanmateix el quatre ha anat perdent la forma a mesura que l’anàvem descarregant tal com ens està passant a l’assaig. Cal seguir treballant per fermar-lo encara millor. En acabat un pde5 per tancar una bona actuació de vigílies on hem estat acompanyats pels nostres fillols: els Castellers de Cerdanyola que ens han ofert el 4de6a, el 4de7 i el 3de7.

Diumenge, els castells grans els han posat les colles convidades, i cal destacar, especialment, el gran nivell mostrat per part dels companys de Sabadell i de Gràcia. Els castellers de Sabadell han descarregat el 5de8 –la segona colla que descarrega aquest impressionant castell durant aquesta temporada–, i ha demostrar la consolidació de la gran feina feta durant els darrers anys. Els graciencs, per la seva banda, han descarregat un cop més un impressionant 2de8f, han carregat un 4de8a –castell a l’abast de ben poques colles–, per rematar l’actuació amb un magnífic pde6. Els Xiquets de Reus, que l’any passat van arribar a descarregar el 3de9f i que enguany tot just comencen temporada, han estat la quarta colla convidada i han sortit de plaça amb el 5de7, el 2de7, i el 7de7.

Per part nostra la diada ha començat amb el desencís de confirmar que finalment no dúiem cap castell de vuit pisos a plaça; el desencís, com és lògic, no només ens afecta els adults sinó que també desanima els més menuts que –no ho oblidem–, si són capaços d’enfilar-se fins allà dalt, és perquè això de fer castells els entusiasma més que a ningú. El 5de7 ha estat el castell escollit per obrir plaça, igual que ho havia estat el dia abans, un castell tranquil que dóna continuïtat a les estrenes del dia anterior, especialment importants als pisos més alts, i que ha estat encara més tranquil i ferm que el del dissabte. En segona ronda ha estat el torn del 2de7. A diferència del dissabte la torre no ha pujat bé, incòmoda a terços des de l’inici, i dificultant així la feina dels pisos superiors. El més assenyat ha estat desmuntar-la. L’actuació ha estat plantejada a tres rondes i ronda de repetició al final, així que en tercera ronda hem descarregat un 4de7 una mica més ben apamat que el de vigílies. Hem acabat, en ronda de repetició, amb el 3de7, després de descartar repetir el 2de7. L’actuació la tancàvem amb un pde5, el mateix que vam estrenar a Igualada –un pilar que fa molt bona pinta i que va camí de consolidar-se definitivament.

No ha sigut el Sant Ponç somiat, però tots tenim molt clar què cal fer per retrobar-nos amb els castells que ens deixen més bon regust de boca: tanquem pinya i ens veiem dimarts a l’assaig!

Autor: Marc Maymó