Diada del Tèxtil a Sabadell

Noves sensacions

La crònica de la Diada Del Tèxtil la redactem des d’una perspectiva novella, des de la mirada d’uns ulls inexperts que no porten ni sis mesos a la colla però ja senten les pessigolles quan comencen a sonar les gralles. Per narrar la diada del passat diumenge ens inspirem en les sensacions d’aquells afortunats que es van estrenar i també des d’un punt de vista que sovint passa desapercebut: el de les crosses.

Temps hivernal un dia d’abril, fins i tot, alguns s’atreveixen a definir la diada com la més freda de la temporada. Ens reuniem a Sabadell, aglomerats en un carreró davant del Gremi Tèxtil juntament amb Minyons i Saballuts.

Arrencàvem la diada amb dos pilars de quatre simultanis on s’estrenava l’Adriana Forns. Un pilar encarat davant una façana que deixava molt que desitjar i mirant un punt fix, el número 35. Una vegada fets els pilars, la colla local va iniciar la primera ronda recuperant aquell castell tant desitjat aquesta temporada, el 4d8. Tot i que el van descarregar, aquest 4d8 va transmetre incertesa, donat que van voler-lo tirar avall, no una sinó dues vegades. Per sort, la determinació i les ganes de descarregar el primer 8 de la temporada de Saballuts van guanyar a la incertesa i el castell va seguir endavant.

Després de la emocionant actuació de Saballuts va ser el nostre moment. Diada freda però dins la pinya hi ha un escalf encoratjador, es poden percebre les ganes, les emocions. Pell contra pell, un pit rossant una esquena i uns ulls inquiets que es troben entre els caps, escoltant atentament les indicacions de l’agulla que alleugen els dubtes i els neguits. El castell va bé. Defensem amb orgull un 4d7 treballat, quiet, on es respiraven ganes de pujar-lo un pis més. Segurs i confiats, sabent que el moment del 4d8 està més aprop del que pensem.

Un cop ens torna a tocar, lliguem un 5d7 caracteritzat per la confusió. Tots els sentits en alerta per tal de poder endevinar com va el castell. Com a crosses sentim el castell, literalment, ens deixem guiar seguint la música de les gralles, els aplaudiments del públic i uns crits indesxifrables que venien de dalt del castell. Agafem aire i ens preparem pel pitjor. Realment anava a caure? Impossible. El portem assajat i preparat, és cert que la torre va perdre la mida però el tronc va lluitar el castell fins al final. Doncs, què passava, què deien aquells crits? Com ja hem comentat abans, era un dia fred, però qui hauria dit que un 3 d’abril al bell mig de Sabadell la canalla anunciaria que estava nevant!

Acabem la tercera ronda amb un 3d7, castell destacat per l’estrena d’una acotxadora i la brillant actuació de la terça Martina Climent. Fins i tot el president de Saballuts va reconèixer la seva distingida execució i la va felicitar personalment. Dedicació, constància, experiència i aprenentatge. Valors que ens duran lluny com a colla i que demostrem dia rere dia als assajos i actuacions.

Així doncs podem concluir que la diada de diumenge a Sabadell va ser una diada marcada per noves sensacions, l’estrena de gausacs a tronc, canalla i músics. Segellem la diada amb un pilar de 5 on es va estrenar l’Eric Serra, un pilar solvent i bonic per tancar una bona actuació.

Aquí acaba la diada del Tèxtil però no el dia, dinem al Viena i agafem forces per fer festa al local de Saballuts. Cal esmentar que a la festa els novells es van guanyar, per fi, l’escut, fent el famós “xupito” de Ron Pera, l’últim requisit essencial per obtenir l’escut per Sant Ponç. El que no vam guanyar a plaça ho vam guanyar al bar, frase polèmica i sovint rebutjada per molts castellers, però per guanyar a Saballuts qualsevol competició és benvinguda. Primer els vam guanyar al concurs de xupitos, després a les columnes i també els guanyem en nombre de laterals. (…)