Diada de Primavera a Vilafranca

Un dels avantatges de no viure a Sant Cugat és que de tant en tant toca diada prop de casa, i la meravella de país que tenim fa que trigui només tres quarts d’hora d’Igualada a Vilafranca (34 km), quan des de Sant Cugat (44 km) es triga no més de mitja hora. Molt content, la veritat.

El divendres les proves feien pensar que podríem treure a passejar tres castells de 7 a Cal Figarot, un emplaçament que a molts gausacs els resulta una fantasia de llum, colors, tirador de cervesa i xarxes decents. Sí, és possible tenir un local social i d’assaig propi que sigui una passada si tens una ciutat que s’estima la seva colla castellera i creu en la cultura popular com un ens aglutinador i motiu d’orgull. Vilafranca no és “la plaça més castellera” perquè s’ho tinguin molt cregut, com una vanitat revinguda pels èxits, és perquè hi ha segles de castells al darrere i la ciutat els ha cuidat com una peça imprescindible del seu patrimoni, perquè hi creuen.

Un pic a plaça, el pati de Cal Figarot, i passat l’ensurt d’un local-museu que destarota les nostres ànimes òrfenes d’espai comú, enfaixada general i reconèixe’ns com una colla digna d’estrenar (encara que ja hagin fet tres diades) la temporada dels Castellers de Vilafranca. Els ‘verds’ són una colla que en el seu moment va revolucionar el món casteller amb una cosa que ara ens sembla tan bàsica com l’assaig, i és que el seu mític cap de colla Melilla va ser qui va assentar les bases dels dos o tres assaigs setmanals que ara tot el món casteller veu imprescindibles. El fet casteller també comença per veure que els gamma extra (i qualsevol altre castell gran) no apareixen sols.

I la diada? Maca, tranquil·la, el que és propi d’actuacions de dues colles, i sense perdre la bonica tradició de sortir darrers en l’ordre de rondes. Sí, ja sé que érem només dues colles i no érem la local, però els nous lectors ja veuran que serà la tònica. No passa res.

La colla local surt de 5 de 7, amb una canalla joveníssima, que es descarrega fàcil malgrat les passetes petitíssimes dels acotxadors, que allarguen una estructura curulla de veterans feta per l’ocasió. Pensem que és canalla cridada a fer grans castells al cap de l’any, i això és habitual. Els Gausacs hem plantat un 3 de 7 defensat i treballat, el següent ja sortirà millor.

Vilafranca llavors prepara la seva estrella del dia, el 4 de 8, que després d’un peu desmuntat s’enfila amunt ferm fins l’entrada de dosos, moment en què terços han perdut mides, i a partir d’aquí l’entrada de la canalleta (ensems jovenívola) s’ha complicat i s’ha donat l’ordre de tirar avall. Aquí és on em toca explicar la importància de les estrenes i la plaça i el moment per conjuntar-ho tot i que aquestes situacions no passin factura. Els Castellers de Vilafranca viuen una situació paral·lela a la nostra en la què no només malden de canalla “experta”, sinó que també han hagut de reinventar posicions de gent nova, camises que cobriran el canvi de pràcticament una generació sencera de castellers que fins ara els havia mantingut al capdavant del món casteller. Una diada a casa, mai més ben dit, en petit comitè, permet que un intent no reeixit d’estrena no sigui una patacada emocional sinó un contratemps superable, que significarà més assaig i noves preses de decisions.

En aquesta segona ronda, per contra, els del nord del Llobregat hem pogut descarregar un 5 de 7 excel·lent. El 5 és un castell que diu moltes coses de l’estat de salut d’una colla, i per extensió del món casteller, i hem d’estar contents de poder-lo treure a passejar relativament lluny de casa. És un castell que requereix molta pinya (i aquest diumenge potser ens n’ha mancat una mica, però bé, no serem l’única colla del Vallès que fa aquestes coses heheheh), i que molta gent hi treballa. Requereix tècnica i concentració, que moltes peces encaixin i un assaig concret. Si el podem seguir fent molta més gent podrà formar part d’una peça activa i activant, que dona feina i marca el punt en què seguim creixent. El 5 té cinc potes i no cau mai, a més. És genial, el cinc.

D’aquest castell també destacar-ne que en baixar-ne la Mireia, que hi feia de segona, ha rebut les felicitacions de tot de senyors de Vilafranca, entusiastes del fet que una noia faci de segons a un castell que no sigui de 6. A ella, que l’ha fet de 9.

Us ho explica aquí https://www.totsantcugat.cat/opinio/segona-tapada-3-9-folre_2149841102.html
i aquí https://www.cugat.cat/noticies/societat/131925/mireia-ferres-%28gausacs%29-primera-dona-en-descarregar-un-castell-de-9-en-la-posicio-de-segona-tapada

Nord i sud som llocs diferents, a vegades.

Tercera ronda d’ofici, amb els Verds fent el 3 de 7 amb agulla (a la repetició), un castell que ja només fan ells perquè són els únics que el poden arribar a fer de 9 de forma habitual. Hi va haver una moda fa cosa d’una dècada en què tothom el feia per allò d’ampliar el repertori dels 7 pisos quan no pots tirar més amunt, però quin horror de feina i posició i desenvolupament i tot, i que no té gaire més recorregut que això si no tens un pilar de 6 que t’ho aguanti tot a partir dels 8 pisos. Molt maco des de fora.

Llavors aquí fem el 4 de 7, castell treballat, també, malgrat menys que el tres, i amb unes mides curioses. Els terços segueixen dansant a l’inrevés que els segons, i accepto batre’m en duel per defensar aquesta afirmació. Mireu la foto, si no:

Els locals han tancat la diada amb un 7 de 7, un castell més gros que no pas gran però que a mi m’encanta. Més fàcil de fer que el 5, segons les estadístiques, i que suposa un extra de motivació pel fet que encara més gent hi participa a les primeres posicions. Per mi, és l’objectiu de qualsevol colla que vulgui fer castells de 8, ja que entrena castellers tant a tronc com a pinya i exigeix gruix de camises obligat. El carmelet que busquem, potser.

En acabar hi ha hagut un embolic propi del camarot dels germans Marx, que si fem el 4 amb agulla, que si és de sis pisos, que si és de de 7, que si pilar que si tomba que si gira, i re. Ja va bé sortir amb tres castells de 7 de plaça, una mica de tradició no fa mal.

Pilars, el nostre de 5 perfecte, en Santi (el segon) aturant les gardeles amb la seva dansa habitual. Dos pilars de 5 pels Verds i després ronda conjunta de pilars de 4 de comiat, nosaltres dos (molt macos tots) i Vilafranca uns dos-cents.

Encabat, ganxitos remullats i cervesa i vermut per la penya a càrrec de la colla amfitriona. Diada 10/10, 5 estrelles al TripAdvisor, la recomanaria als meus amics.

Per acabar, destacar el paper de la Comissió de Benvinguda que el dia abans va perpetrar un taller d’aprenentatge i seguretat als castells per les noves camises. És vital que aquests actes se segueixin fent perquè demostra que ens cuidem de la gent nova, que no som uns salvatges i sobretot que creem comunitat des de zero. En aquesta jungla metropolitana estem sols i hem de creure que som molt més que un entreteniment, som una dansa bicentenària que a Sant Cugat fa tot just 26 anys que se celebra. Fem-ho bé!

Per Nacho Ferrer